XL Congreso de la semFYC - Valencia

del 15 de septiembre al 6 de octubre de 2020

Comunicaciones: Resultados de investigación

Efectividad de una intervención multifactorial basada en el automanejo de la medicación antihipertensiva, automonitorización de la presión arterial, dieta y ejercicio físico en pacientes hipertensos no controlados con 2 o más fármacos. Estudio piloto (Póster)

Objetivos

Analizar la efectividad de una intervención multifactorial en Hipertensión Arterial

Material y métodos

Diseño: Ensayo clínico aleatorizado por clúster, multicéntrico, simple ciego, paralelo de dos ramas. Ámbito de realización: Atención Primaria Criterios de selección: Pacientes con 2 o más fármacos antihipertensivos y valores >= 130/80 en MAPA de 24 horas. Número de sujetos incluidos: 48 pacientes,12 meses de seguimiento. Intervenciones: Intensiva y multifactorial Mediciones: Presión arterial sistólica (PAS) y diastólica (PAD), calidad de vida, adherencia terapéutica, actividad física, riesgo cardiovascular. Índice de masa corporal. Variables: Variable dependiente principal: Presión arterial sistólica Variables dependientes secundarias. Presión arterial diastólica Análisis Estadístico: Comparativo ajustado por clúster. Análisis crudo del objetivo principal y ajustado por los registros basales para determinar el efecto de la pertenencia al grupo control o intervención. Cálculo de medias, Intervalos de confianza, desviación estándar y nivel de significancia. Dificultades y limitaciones del estudio. La pandemia limitó intensamente la intervención. Aspectos ético-legales. Aprobado por el Comité de Ética local

Resultados

PAS en el grupo control (GC): 141 ± 13 y 140 ± 1, al inicio y final del estudio. PAS grupo intervención (GI) 152 ± 15 inicial y 144 ± 17 final. La Presión arterial diastólica GC 82 ± 9.6 y 79,8 ± 9.7, inicial y final. GI: 86 ± 9 y 83,3 ± 10 inicial y final. La diferencia en la PAS en el GC mostró una media de - 0.38 IC -6.3 a 5.5. GI -8.09 IC -15.6 a 0.5 sin significación estadística. El subgrupo de pacientes de una localidad específica obtuvo una diferencia significativa en la diferencia de PAS con una media -8.5 mmHg IC -20.3 a 3.2 con un nivel de significación de 0.03

Conclusiones

Hubo diferencias no significativas en el control de la PAS en el GI.  El estudio Piloto servirá para orientar la siguiente fase.

CEI

CEI IB3682/18

Comunicaciones y ponencias semFYC: 2024; Comunicaciones: Resultados de investigación. ISSN: 2339-9333

Autores

Teodoro Calatayud, Ciprià Xavier
Direcció Departament de Salut de la Ribera. Alzira. Valencia
Herrero Gil, Carlos
Direcció Atenció Primària Departament de Salut de La Ribera. Alzira. Valencia
Soler Torro, Jose Manuel
Direcció Atenció Primària Departament de Salut de La Ribera. Alzira. Valencia
Paredes Carbonell, Joan Josep
Direcció Atenció Primària Departament de Salut de La Ribera. Alzira. Valencia
Verdeguer Gómez, Marivi
Direcció Atenció Primària Departament de Salut de La Ribera. Alzira. Valencia
Sanchís Doménech, Carlos
CS d'Algemesí. Valencia
Unda Villafuerte, Fabián
CS Soller-Serra Nord. Sóller. Illes Balears
Rigo Carratalá, Fernando
CS San Agustín. Palma. Illes Balears
Lorente Montalvo, Patricia
Gabinete Técnico Asistencial IBSALUT. Palma de Mallorca. Illes Balears
Leiva Rus, Alfonso
Gabinete Técnico de la Gerencia de Atención Primaria de Mallorca. Palma. Illes Balears
Pou Bordoy, Joan
CS Camp Redó. Palma. Illes Balears
Rodríguez Ruiz, Tomás
CS Son Ferriol. Palma. Illes Balears